Els Flamencs

El seu antic nom científic Phoenicopterus ruber, volia dir “les ales roges de Fènix”, ja que durant molts anys el mite de l’au Fènix es va associar al Flamenc rosat. Ocell molt peculiar, amb llargues ales i potes, esvelt (arriba a 150 cm d’alt), amb un bec molt característic, gran, corbat, preparat per remenar dins aigües fangoses i filtrar a través d’unes petites làmines els petits organismes dels quals s’alimenten. Només poden moure la mandíbula superior i presenten una llengua rugosa que ajuda a impulsar l’aigua cap a l’exterior. Li agraden aigües salines, on cerca un dels seus aliments favorits, un petit crustaci anomenat “Artèmia” present únicament en aigües força salades. Aquests tenen uns carotenoides que donen el característic color rosa dels flamencs, el qual només l’assoleixen quan són adults i si tenen una dieta rica en aquests tipus d’organismes.

Crien en colònies que poden ser nombroses, amb nius de fang en forma de conus volcànic. Durant el dia els adults cerquen menjar i un petit grup de mares es queden a càrrec de la guarderia de pollets, els quals són alimentats amb llet que segreguen els mateixos pares amb el seu contingut estomacal. Al Delta de l’Ebre poden gaudir de l'única colònia de cria a casa nostra.